headerphoto

El català llengua comuna

Notes de 3ª avaluació de Primer B i de Primer A

Les notes de 3ª avaluació pivoten al voltant de dos eixos. En primer lloc, la narrativa del segle XX (i aquí hi té un paper clau, també, el treball d'Històries de la mà esquerra). En segon lloc, la literatura medieval (examen, controls, comentaris, participació a classe, etc.) La mitjana és la nota d'avaluació.

Si voleu saber la nota de la 3ª avaluació, podeu fer-ho tot clicant aquí, els de 1r B i aquí els de 1r A.

Us recordo que aquesta era la darrera oportunitat per recuperar l'ortografia ( i s'ha notat).

Si teniu qualsevol dubte, en parlem divendres. Si és molt urgent, podeu escriure un comentari.

Caïm i el mite de Prometeu

Quins punts en contacte podem trobar entre el personatge de Caïm d' Allò que tal vegada s'esdevingué i el personatge mitològic de Prometeu?
Si cliqueu aquí, trobareu un bon estudi comparatiu fet per una companya.

Vídeo sobre Joan Oliver

Edu3.cat

Repassem "Allò que tal vegada s'esdevingué"

Encara que aquest treball està ple d'errors gramaticals, sobretot ortogràfics, pot resultar útil per "recordar" molts dels aspectes bàsics de l'autor i l'obra. T'atreveixes a corregir-lo?

Pautes Selectivitat

Joan Oliver: Una altra obra de teatre de Joan Oliver

Pere Quart: Corrandes d'exili

I qui és aquest senyor, Pere Quart, us deveu preguntar? Potser no, perquè ja us han explicat que Joan Oliver, quan feia poesia, signava amb aquest pseudònim. Dues cares de la mateixa moneda.
Tot i que la peça teatral que treballarem té un to molt diferent, paròdic, cal saber quins són els poemes més reconeguts del nostre autor. Aquí teniu un muntatge molt ben fet.
I aquí, a sota, podreu veure el poeta, ja gran, retornat de l'exili, recitant els seus poemes

Repassem Ramona, adéu

Powerpoints sobre la novel.la Ramona, adéu de Montserrat Roig

Aquí teni un powerpoint sobre els personatges de la novel.la

Més coses sobre la Montserrat Roig

Si mireu aquest vídeo de TV3, comprovareu com el que diu l'actriu, ha canviat....


Efectivament, ara esteu treballant una obra de Montserrat Roig. La primera? No?

Una bona novel.lista ens parla d'una altra dona novel.lista

Recordeu quan vam parlar de les novel.listes al segle XIX? Vam comentar que el primer que havien de fer era amagar la seva condició femenina, oi? Al segle XX les coses han anat canviant de forma substancial, de tal manera que avui en dia tenim tantes - o fins i tot més- dones novel.listes com homes. En aquest vídeo Isabel-Clara Simó, una de les escriptores d'èxit dels darrers 20 anys, ens parla de la Montserrat Roig, l'autora que esteu treballant.

Trobareu més informació en aquest enllaç i també aquí

Si voleu saber més coses del maig del 68 i situar sobre el plànol espais de la novel.la, podeu fer-ho des d'aquí.
L'obra de Montserrat Roig va despertar interès més enllà de les nostres fronteres (lingüístiques i estatals), podeu trobar-ne articles i estudis tant en francès com en anglès. Com que de francès, no en sabeu, us poso aquest enllaç en anglès, així practiqueu dues coses alhora.

Llegir Màrius Torres avui

Harmonia del capvespre

Heus aquí venir els temps que sobre el tany gronxant-se
cada flor s’evapora igual que un encenser;
sons i perfums voltegen dins el llebeig vesprer,
vertigen llangorós, melangiosa dansa!

Cada flor s’evapora igual que un encenser;
fremeix el violí com un cor desolant-se;
vertigen llangorós, melangiosa dansa!
Cel trist, bell com pel Corpus un altar a ple carrer.

Fremeix el violí com un cor desolant-se,
un cor tendre, que odia el negre i vast no-ser!
Cel trist, bell com pel Corpus un altar a ple carrer;
en sang pròpia quallat el sol anà ofegant-se.

Un cor tendre, que odia el negre i vast no-ser
de lluminós passat recull tota sobrança!
En sang pròpia quallat el sol anà ofegant-se...
lluu com un ostensori el que per mi vas ser!

Charles Baudelaire (1821-1867), Les flors del mal (Les Fleurs du mal, 1857). Traducció de Xavier Benguerel. Barcelona: Proa, 1998 (1a. ed. 1985), p. 147.

Com dos rius paral.lels

Un dels poemes més coneguts de Màrius Torres, gràcies a la versió musical que en va fer Lluís Llach, és el que porta per títol, "Cançó a Mahalta", que comença amb el vers " Corren les nostres ànimes, com dos rius paral.lels", un poema d'amor, adreçat a una dona, Mercè Figueras. Aquí teniu un vídeo fet per Maite Cid on ajunta dos eixos de la poesia de Màrius Torres, la paraula i la música. I ho fa des d'una perspectiva de valoració de la diversitat lingüística. Vaja que no hi podria estar més d'acord. Els alumnes reciten, al principi, el poema "Couperin a l'hivern" ( un dels que treballarem tot seguit. Més endavant, faran una versió musicada d'una altra "Cançó a Mahalta", dedicada també a la Mercè Figueres, amiga i companya del Sanatori de Puig d'Olena.

Intertertextualitat

Aquest mot, provinent de Mijail Bajtin i reelaborat per Julia Kristeva, ens ve a dir que qualsevol text escrit no és únic i original, sinó que parteix d'altres textos anteriors, previs. L'autor/a, en escriure, es deixa influir per les lectures que ha fet i també pels textos anteriors que ha escrit, tant pot ser de forma conscient com inconscient.
Ep, no ho hem de confondre amb el plagi (vil còpia, sense reelaboració pròpia), perquè en el cas de la intertextualitat, l'autor/a només recorre a altres textos de forma parcial, sovint de forma deliberada per homenatjar altres escriptors o per fer reaparèixer altres obres pròpies i donar un caràcter unitari o cíclic al conjunt de l'obra pròpia.
Els quaranta dies de Musa Dagh de Franz Werhel és un dels llibres del qual Maria Àngels Anglada n'inclou fragments, amb aquesta voluntat d'homenatge. Podeu veure alguns fragments de la versió cinematogràfica, a partir d'aquesta adreça



També hi trobem les "traces" d'una altra novel.la Els fills de l'Ararat de Marc Morte.

Això no és tot, com hem anat veient aquests dies, a l'entremig de la novel.la hi apareixen, de forma explícita, o implícita un munt de fragments de poesia de diferents autors armenis, oi?.

Quant a les relacions amb les altres obres de Maria Àngels Anglada, en parlarem els propers dies.

Vahé i Daniel Varujan

Daniel Varujan, el poeta armeni literaturitzat com a Vahé a Quadern d'Aram també està vinculat a la música, almenys per a qui ha preparat aquest vídeo. Ens dóna pinzellades de la vida de l'artista així com de la seva obra ( en anglès i ... armeni, no?). Aquest darrer no podreu pas traduir-lo, però sí aprendre que té un alfabet propi. L'anglès sí, noi? Us proposo aquesta tasca tan senzilla i també que feu una interpretació dels colors que apareixen al vídeo.


After Varoujans schooling in Istanbul he studied in Venice and then at the University of Ghent in Belgium, the largest and oldest in Belgium today.He taught, first in his native village near Sebastia, then in Istanbul as headmaster of an Armenian school. His first book of poems, The Trembling, appeared in 1906. It was followed by The Heart of a Nation (1909), Pagan Songs (1912), and, after his death in 1915, The Songs of Bread (1921).

Quadern d'Aram

La música a "El violí d'Auschwitz"

Viatge per les llengües romàniques

Viatge per les llengües romàniques























INTRODUCCIÓ

En Paulus Perdutum és un soldat romà que ha sortit en vaixell de Roma per visitar la seva família de la província tarraconense. Però, quan arriba a la seva destinació, es troba en un gran embolic: resulta que Tàrraco ja no és Tàrraco, sinó que té l'estrany nom de Tarragona i, el més greu: no entén el que diu la gent! "Què dimonis parlen aquesta gent?". En Paulus és al mig del port, sense saber què fer. Però, al cap d'una estona de parar l'orella, s'adona que, tot i que no parlen llatí, els entén una mica, i que, si es mira els cartells, també hi entén alguna cosa: " Port?, Això deu voler dir portus, en llatí". , "Pa i vi? Això deu ser panis et vinum...Què ha passat aquí?".






















TASCA
Què us sembla si ajudeu en Paulus? El que li ha passat és que s'ha equivocat de segle i ha anat a parar al segle XXI. Els noms han canviat i la gent parla llengües diferents, però provinents del llatí (la gran majoria); per això li sonen. Feu grups de 3 i repartiu-vos les tasques per ajudar-lo.

PROCÉS
Primer ha d'entendre què ha passat amb el "seu llatí". Podeu llegir la informació que trobareu a l'enllaç 1. i contestar la primera pregunta ( Si vols, també pots consultar el llibre de text pàgines 134 i 135) Quan la tingueu, podeu enganxar-hi el mapa de les llengües romàniques que trobareu al mateix lloc.
Trobareu el document aquí i hi podreu afegir tot el que vulgueu. Només cal clicar a FILE,després DOWNLOAD AS .....Word i ja estarà a punt.
Per tal d'il.lustrar l'explicació anterior, posarem alguns exemples pràctics. Torneu-vos a mirar l'activitat 5.13. Haureu de fer una taula semblant a la d'aquella activitat, en la qual escriureu a la primera columna les paraules originals llatines i en les altres columnes l'equivalent actual en català, castellà, portuguès, francès i anglès. Les paraules en llatí seran les següents:

frigus, aqua, panis, annus, ridere.

Primer comenceu amb l'enllaç 2, on trobareu un diccionari llatí-espanyol.

Fet això aneu a http://www.diccionarios.com/ i podreu fer la traducció al portuguès (al final de tot de la pàgina), i des d'aquesta altra (enllaç 4) http://www.grec.cat/cgibin/mlt00.pgm al francès i l'anglès. Només cal que escriviu la paraula en català, cliqueu return, us sortiran totes les definicions possibles, al final de tot, trobareu les traduccions. Si voleu millorar la nota podeu fer la traducció al romanès i polonès (recordeu que a 1r hi ha companys que parlen aquestes llengües i us poden ajudar, també). Si no treballeu amb ordinadors, a la biblioteca trobareu diccionaris de consulta.

En Paulus li ha agafat gust a això de les llengües, tant les que s'assemblen al llatí, com les que no. Per poder viatjar, necessitarà saber algunes paraules bàsiques. Si aneu a l'enllaç següent http://www.ravalnet.org/iestarradell/lm/llengues.htm

trobareu llengües romàniques i d'altres que no ho són. Totes elles són parlades a Catalunya, trieu una llengua, comproveu si és romànica o no i trieu un dels apartats de vocabulari que us interessi més (frases curtes, colors, natura i persones, nombres i colors, situació i contrastos). Feu una nova taula, a la primera columna poseu com es diu en català i a la segona en la llengua que hàgiu triat.

Si no treballeu amb l'ordinador, podeu demanar a un company/a nouvingut com es diu en la seva llengua: hola, adéu, com et dius?, si us plau, no t'entenc.

MATERIAL QUE CAL PORTAR:

1-Llibre de text de Nou Estímul (1r ESO).
2-Si treballeu amb ordinador, cal que porteu un llapis de memòria per grup per guardar el material que aneu fent i per poder, si cal, continuar la feina a casa.
3-Si treballeu a la biblioteca, bolígraf i regle per fer les taules.

TAMBÉ TROBAREU ELS ENLLAÇOS 1, 2 I 4 AL WEB http://www.espaibarcanova.cat/ , haureu d'anar a ESO, i des d'aquí a 1r curs, a la Unitat 5, que és la que estem fent.

Passejada vigatana amb Maria Àngels Anglada

Dues ciutats a la vida de M.A. Anglada

Maria Àngels Anglada era vigatana de soca-rel i la plana de Vic va ser el paisatge de la infantesa i joventut. Casada amb Jordi Giné, es trasllada a viure a Figueres. Aquí teniu dos vídeos vinculats a aquestes dues ciutats, que en el desè aniversari de la seva mort, li reten homenatge.

Acostem-nos al món de Maria Àngels Anglada

Començarem amb quatre imatges, que us poden donar pistes. Si voleu aprofundir-hi, heu d'anar sense cap mena de dubte a l'espai web preparat per Lluís Rius en motiu del desè aniversari de la mort de l'autora, tot clicant aquí


Quadern d'Aram, una novel.la denúncia

Maria Àngels Anglada, una poeta que escriu novel.les, com es definia ella mateixa, va ser una dona compromesa amb el dolor dels altres. La seva obra més famosa és El violí d'Auschwitz i se centra en l'extermini dels jueus per part dels nazis. Quadern d'Aram ho fa en un genocidi molt més desconegut, el dels armenis. Aquí sota teniu una entrevista a una armènia que viu entre nosaltres, que us explicarà algunes coses de la història tràgica del seu poble, un poble que va estar a punt de desaparèixer.

Un lipdub amb missatge

Aquí teniu el Lipdub que han fet els companys d'un institut del País Valencià, on reivindiquen, de forma lúdica, la seva identitat i memòria.
No sé si sabeu que en aquests moments s'està posant noves dificultats a la unitat lingüística de la llengua que compartin catalans, valencians i mallorquins. En concret s'ha hagut d'acabar amb la recepció de TV3 al País Valencià. Ells han protestat i jo també.

Canigó, 125 veus

Canigó, el gran poema èpic de Verdaguer que vam llegir i comentar a classe ( i que també va entrar a l'exament) ha fet 125 anys, poca broma! Per celebrar-ho, ha nascut la inciativa que veieu al títol.
Cent vint-i-cinc persones del món de la cultura i d'altres àmbits, han enregistrat una lectura pública





Si vols informar-te millor, pots fer-ho des d'aquest enllaç

Com se sent un/a company/a que acaba d'arribar?