headerphoto

Llegir Màrius Torres avui

Harmonia del capvespre

Heus aquí venir els temps que sobre el tany gronxant-se
cada flor s’evapora igual que un encenser;
sons i perfums voltegen dins el llebeig vesprer,
vertigen llangorós, melangiosa dansa!

Cada flor s’evapora igual que un encenser;
fremeix el violí com un cor desolant-se;
vertigen llangorós, melangiosa dansa!
Cel trist, bell com pel Corpus un altar a ple carrer.

Fremeix el violí com un cor desolant-se,
un cor tendre, que odia el negre i vast no-ser!
Cel trist, bell com pel Corpus un altar a ple carrer;
en sang pròpia quallat el sol anà ofegant-se.

Un cor tendre, que odia el negre i vast no-ser
de lluminós passat recull tota sobrança!
En sang pròpia quallat el sol anà ofegant-se...
lluu com un ostensori el que per mi vas ser!

Charles Baudelaire (1821-1867), Les flors del mal (Les Fleurs du mal, 1857). Traducció de Xavier Benguerel. Barcelona: Proa, 1998 (1a. ed. 1985), p. 147.

Com dos rius paral.lels

Un dels poemes més coneguts de Màrius Torres, gràcies a la versió musical que en va fer Lluís Llach, és el que porta per títol, "Cançó a Mahalta", que comença amb el vers " Corren les nostres ànimes, com dos rius paral.lels", un poema d'amor, adreçat a una dona, Mercè Figueras. Aquí teniu un vídeo fet per Maite Cid on ajunta dos eixos de la poesia de Màrius Torres, la paraula i la música. I ho fa des d'una perspectiva de valoració de la diversitat lingüística. Vaja que no hi podria estar més d'acord. Els alumnes reciten, al principi, el poema "Couperin a l'hivern" ( un dels que treballarem tot seguit. Més endavant, faran una versió musicada d'una altra "Cançó a Mahalta", dedicada també a la Mercè Figueres, amiga i companya del Sanatori de Puig d'Olena.

Intertertextualitat

Aquest mot, provinent de Mijail Bajtin i reelaborat per Julia Kristeva, ens ve a dir que qualsevol text escrit no és únic i original, sinó que parteix d'altres textos anteriors, previs. L'autor/a, en escriure, es deixa influir per les lectures que ha fet i també pels textos anteriors que ha escrit, tant pot ser de forma conscient com inconscient.
Ep, no ho hem de confondre amb el plagi (vil còpia, sense reelaboració pròpia), perquè en el cas de la intertextualitat, l'autor/a només recorre a altres textos de forma parcial, sovint de forma deliberada per homenatjar altres escriptors o per fer reaparèixer altres obres pròpies i donar un caràcter unitari o cíclic al conjunt de l'obra pròpia.
Els quaranta dies de Musa Dagh de Franz Werhel és un dels llibres del qual Maria Àngels Anglada n'inclou fragments, amb aquesta voluntat d'homenatge. Podeu veure alguns fragments de la versió cinematogràfica, a partir d'aquesta adreça



També hi trobem les "traces" d'una altra novel.la Els fills de l'Ararat de Marc Morte.

Això no és tot, com hem anat veient aquests dies, a l'entremig de la novel.la hi apareixen, de forma explícita, o implícita un munt de fragments de poesia de diferents autors armenis, oi?.

Quant a les relacions amb les altres obres de Maria Àngels Anglada, en parlarem els propers dies.

Vahé i Daniel Varujan

Daniel Varujan, el poeta armeni literaturitzat com a Vahé a Quadern d'Aram també està vinculat a la música, almenys per a qui ha preparat aquest vídeo. Ens dóna pinzellades de la vida de l'artista així com de la seva obra ( en anglès i ... armeni, no?). Aquest darrer no podreu pas traduir-lo, però sí aprendre que té un alfabet propi. L'anglès sí, noi? Us proposo aquesta tasca tan senzilla i també que feu una interpretació dels colors que apareixen al vídeo.


After Varoujans schooling in Istanbul he studied in Venice and then at the University of Ghent in Belgium, the largest and oldest in Belgium today.He taught, first in his native village near Sebastia, then in Istanbul as headmaster of an Armenian school. His first book of poems, The Trembling, appeared in 1906. It was followed by The Heart of a Nation (1909), Pagan Songs (1912), and, after his death in 1915, The Songs of Bread (1921).

Quadern d'Aram

La música a "El violí d'Auschwitz"

Viatge per les llengües romàniques

Viatge per les llengües romàniques























INTRODUCCIÓ

En Paulus Perdutum és un soldat romà que ha sortit en vaixell de Roma per visitar la seva família de la província tarraconense. Però, quan arriba a la seva destinació, es troba en un gran embolic: resulta que Tàrraco ja no és Tàrraco, sinó que té l'estrany nom de Tarragona i, el més greu: no entén el que diu la gent! "Què dimonis parlen aquesta gent?". En Paulus és al mig del port, sense saber què fer. Però, al cap d'una estona de parar l'orella, s'adona que, tot i que no parlen llatí, els entén una mica, i que, si es mira els cartells, també hi entén alguna cosa: " Port?, Això deu voler dir portus, en llatí". , "Pa i vi? Això deu ser panis et vinum...Què ha passat aquí?".






















TASCA
Què us sembla si ajudeu en Paulus? El que li ha passat és que s'ha equivocat de segle i ha anat a parar al segle XXI. Els noms han canviat i la gent parla llengües diferents, però provinents del llatí (la gran majoria); per això li sonen. Feu grups de 3 i repartiu-vos les tasques per ajudar-lo.

PROCÉS
Primer ha d'entendre què ha passat amb el "seu llatí". Podeu llegir la informació que trobareu a l'enllaç 1. i contestar la primera pregunta ( Si vols, també pots consultar el llibre de text pàgines 134 i 135) Quan la tingueu, podeu enganxar-hi el mapa de les llengües romàniques que trobareu al mateix lloc.
Trobareu el document aquí i hi podreu afegir tot el que vulgueu. Només cal clicar a FILE,després DOWNLOAD AS .....Word i ja estarà a punt.
Per tal d'il.lustrar l'explicació anterior, posarem alguns exemples pràctics. Torneu-vos a mirar l'activitat 5.13. Haureu de fer una taula semblant a la d'aquella activitat, en la qual escriureu a la primera columna les paraules originals llatines i en les altres columnes l'equivalent actual en català, castellà, portuguès, francès i anglès. Les paraules en llatí seran les següents:

frigus, aqua, panis, annus, ridere.

Primer comenceu amb l'enllaç 2, on trobareu un diccionari llatí-espanyol.

Fet això aneu a http://www.diccionarios.com/ i podreu fer la traducció al portuguès (al final de tot de la pàgina), i des d'aquesta altra (enllaç 4) http://www.grec.cat/cgibin/mlt00.pgm al francès i l'anglès. Només cal que escriviu la paraula en català, cliqueu return, us sortiran totes les definicions possibles, al final de tot, trobareu les traduccions. Si voleu millorar la nota podeu fer la traducció al romanès i polonès (recordeu que a 1r hi ha companys que parlen aquestes llengües i us poden ajudar, també). Si no treballeu amb ordinadors, a la biblioteca trobareu diccionaris de consulta.

En Paulus li ha agafat gust a això de les llengües, tant les que s'assemblen al llatí, com les que no. Per poder viatjar, necessitarà saber algunes paraules bàsiques. Si aneu a l'enllaç següent http://www.ravalnet.org/iestarradell/lm/llengues.htm

trobareu llengües romàniques i d'altres que no ho són. Totes elles són parlades a Catalunya, trieu una llengua, comproveu si és romànica o no i trieu un dels apartats de vocabulari que us interessi més (frases curtes, colors, natura i persones, nombres i colors, situació i contrastos). Feu una nova taula, a la primera columna poseu com es diu en català i a la segona en la llengua que hàgiu triat.

Si no treballeu amb l'ordinador, podeu demanar a un company/a nouvingut com es diu en la seva llengua: hola, adéu, com et dius?, si us plau, no t'entenc.

MATERIAL QUE CAL PORTAR:

1-Llibre de text de Nou Estímul (1r ESO).
2-Si treballeu amb ordinador, cal que porteu un llapis de memòria per grup per guardar el material que aneu fent i per poder, si cal, continuar la feina a casa.
3-Si treballeu a la biblioteca, bolígraf i regle per fer les taules.

TAMBÉ TROBAREU ELS ENLLAÇOS 1, 2 I 4 AL WEB http://www.espaibarcanova.cat/ , haureu d'anar a ESO, i des d'aquí a 1r curs, a la Unitat 5, que és la que estem fent.