Intertertextualitat

Aquest mot, provinent de Mijail Bajtin i reelaborat per Julia Kristeva, ens ve a dir que qualsevol text escrit no és únic i original, sinó que parteix d'altres textos anteriors, previs. L'autor/a, en escriure, es deixa influir per les lectures que ha fet i també pels textos anteriors que ha escrit, tant pot ser de forma conscient com inconscient.

Ep, no ho hem de confondre amb el plagi (vil còpia, sense reelaboració pròpia), perquè en el cas de la intertextualitat, l'autor/a només recorre a altres textos de forma parcial, sovint de forma deliberada per homenatjar altres escriptors o per fer reaparèixer altres obres pròpies i donar un caràcter unitari o cíclic al conjunt de l'obra pròpia.

Els quaranta dies de Musa Dagh de Franz Werhel és un dels llibres del qual Maria Àngels Anglada n'inclou fragments, amb aquesta voluntat d'homenatge. Podeu veure alguns fragments de la versió cinematogràfica, a partir d'aquesta adreça

També hi trobem les "traces" d'una altra novel.la Els fills de l'Ararat de Marc Morte.

Això no és tot, com hem anat veient aquests dies, a l'entremig de la novel.la hi apareixen, de forma explícita, o implícita un munt de fragments de poesia de diferents autors armenis, oi?.

Quant a les relacions amb les altres obres de Maria Àngels Anglada, en parlarem els propers dies.