El meu poema preferit d'Ausias March

Aquí sota tens el poema d'Ausias March que més m'agrada on el poeta mostra el dolor més absolut per l'amor no correspost. T'aconsello que el llegeixis tot sentint de fons la versió musicada que en va fer Raimon, que trobaràs cliclant aquí ( i després minitzes la pàgina per poder centrar-te en el text i tornes al bloc). Si vols entendre'l i sentir-lo a la pell, hauràs de recordar les paraules de March i haver sentit la tristesa que provoca el desamor, o bé haver sentit la passió. Si no és així, hauràs d'esperar a viure aquesta experiència, A FONS.


On és lo lloc on ma pensa repose?
¿On serà, on, que mon voler contente?
Ab escandall jo cerc tot fons e tempte
e port no trob on aturar-me gose.
Lo que dabans de tot vent me guardava
és envers mi cruel plaja deserta;
vagabund vaig la casa qui m'és certa;
treball és gran en part on jo vagava.

¿On és aquell delit quan jo pensava
ésser amat de la qui m'entenia
tot mon voler i el seu no em defenia
d'amar en tant com son poder bastava?
Tots los senyals que amor donen a entendre
en ella viu, no tolent-ne l'obra.
¿Qui és aquell que en amor tant descobra
que no en pogués, d'ella, sentiment pendre?

Ja res del món dolor no em pot defendre,
perdut és ja tot lo goig de mon viure,
a mos amics de tristor puc escriure,
no em basta temps a poder-me'n rependre.
Tant la tristor ha afalagat ma pensa
que tot m'és trist quant puc oir ne veure,
tant, que m'és greu que jo vinga en creure
que a tristor jo pusca haver defensa.

Puix que amor ab lo cor ferm dispensa
que, sos delits, follament los espere
e per açò del món me desespere,
car sens amor tot delit m'és ofensa,
l'arma coman a Déu, lo qui l'ha feta,
lleixant lo cos desastruc per mal astre:
ja no li plau de sos volers lo rastre,
puix ab dolor viu per ell no discreta.

Sí com, l'hom vell qui en son temps vida ha feta
sats plaentment en alguna art apresa
e per fort cas aquella l'és defesa,
no sap en què son giny de viure meta,
ne pren a mi, que no sé com me visca
perquè d'amor me veig tancada porta
ne sé pus fer ne el voler me comporta
que d'aquest ús per altre jo em desisca.

Oh folla amor, malament se arrisca
qui per virtuts vol amar nulla dona:
sa qualitat i el lloc la fan ser bona,
car, en raó, ¿qual serà la que hi visca?

Imprimeix-te'l perquè el necessitaràs el pròxim dia, en què el comentaré de forma minuciosa.