Llegir Màrius Torres avui

Harmonia del capvespre

Heus aquí venir els temps que sobre el tany gronxant-se
cada flor s’evapora igual que un encenser;
sons i perfums voltegen dins el llebeig vesprer,
vertigen llangorós, melangiosa dansa!

Cada flor s’evapora igual que un encenser;
fremeix el violí com un cor desolant-se;
vertigen llangorós, melangiosa dansa!
Cel trist, bell com pel Corpus un altar a ple carrer.

Fremeix el violí com un cor desolant-se,
un cor tendre, que odia el negre i vast no-ser!
Cel trist, bell com pel Corpus un altar a ple carrer;
en sang pròpia quallat el sol anà ofegant-se.

Un cor tendre, que odia el negre i vast no-ser
de lluminós passat recull tota sobrança!
En sang pròpia quallat el sol anà ofegant-se...
lluu com un ostensori el que per mi vas ser!

Charles Baudelaire (1821-1867), Les flors del mal (Les Fleurs du mal, 1857).

Llegir Màrius Torres, avui

View more presentations from Espai_Lic

Traducció de Xavier Benguerel. Barcelona: Proa, 1998 (1a. ed. 1985), p. 147.

Com dos rius paral.lels

Un dels poemes més coneguts de Màrius Torres, gràcies a la versió musical que en va fer Lluís Llach, és el que porta per títol, "Cançó a Mahalta", que comença amb el vers " Corren les nostres ànimes, com dos rius paral.lels", un poema d'amor, adreçat a una dona, Mercè Figueras. Aquí teniu un vídeo fet per Maite Cid on ajunta dos eixos de la poesia de Màrius Torres, la paraula i la música. I ho fa des d'una perspectiva de valoració de la diversitat lingüística. Vaja que no hi podria estar més d'acord. Els alumnes reciten, al principi, el poema "Couperin a l'hivern" ( un dels que treballarem tot seguit. Més endavant, faran una versió musicada d'una altra "Cançó a Mahalta", dedicada també a la Mercè Figueres, amiga i companya del Sanatori de Puig d'Olena.